Vinatea, a poc a poc.
 

\"No pense que no siguen importants els escrits històrics\"
Amic meu, això vol dir el contrari del que tu has entés, si bé en la nostra llengua la doble negació equival a negar, amb aquesta construcció s\'afirma. És a dir, \"No pense que no siguen\", vol dir \"pense que son\", amb doble negació fóra \"Tampoc no pense...\"
I per a demostrar-t\'ho, ací tens unes quantes que s\'oposen a les teues citacions ( i és que en la història trobem de tot per això no pot ser l\'únic criteri a tindre en compte).

\"Regles d\'Esquivar Vocables e Mots Grossers o Pagesívols\" los quals deu esquivar qui bé vol parlar la llengua catalana. 1475 Bernat Fenollar (Valencià)

\"San Vicente predicaba en catalán, porque antiguamente el lenguaje valenciano casi no se diferenciaba casi nada de aquel otro, como quiera que Valencia fue poblada de gente catalana\" 1550 Gaspar Antist (Valencià)

I parlant de citacions de Fullana:

\"Pense estudiar la nostra llengua baix el triple (...) l\'honrós parentesc directe en la llengua comú ...\" 1902 Lluís Fullana (Valencià) dirigint-se a A. Alcover (Balear).

\"Vullch tinga present, així mateix, que encara que he fet ús dels mots llemosí, llemosina, llemosins i llemosines, no tinc inconvenient sien substituïts per altres sinònims: català, catalana, catalans, catalanes\" 1903 Lluís Fullana

\"Escriure totes les característiques catalanes usades dins lo Regne de València, equivaldria a escriure una gramàtica catalana i posar en la portada Gramàtica de la llengua valenciana... Tot açò per indicar que les característiques catalanes són unes mateixes que les valencianes. 1908 Lluís Fullana.

El criteri més important avui en dia per a diferenciar dues llengües diferents es basa en les \"isogloses\" (Si sabeu d\'algun criteri més modern, reconegut pel món, descartarem aquest). Una isoglosa és una línia imaginaria que es traça en el mapa i separa un tret distint de la llengua (per exemple, si a Albal diuen pou amb ó tancada i a Catarroja ho diuen amb ò oberta, entre Albal i Catarroja situaríem una isoglosa). Bé, doncs on coincideix gran nombre d\'isogloses és on trobem la frontera lingüística. Si ens mirem, imparcialment, el mapa de Catalunya, la Comunitat Valenciana, Les Balears... veurem com entre Castelló i Tarragona hi ha menys isogloses que entre València i Gandia o entre Barcelona i Vic, on si hi ha moltes isogloses són en la frontera amb el castellà, o el francès. Això és un estudi científic, és objectiu. (No volies criteris?)

A mi tant me fa que es diga català, com valencià, com mallorquí, sempre que respectem la unitat lingüística (per cert, domini lingüístic: lloc on es parla una llengua determinada). Quan Salomó va dir que partiren per la mitat el xiquet, la vertadera mare es va negar, per tal que restara sencer (eixa era la vertadera mare).
A més quan parleu de valencià com a llengua diferent al català, de quin valencià parleu? Del que es parla a Elx, a Dénia, al meu poble (Paterna) o a Albocásser? I quan parleu de català, que es referiu al de Lleida, al del sud de Tarragona, al de l\'Empordà o al de Bcn?

Conec ambdues definicions de Diglòssia, l\'antiga (dos registres d\'una llengua) i la més moderna (dues llengües diferents). Totes dues no són desitjables, però amb una educació lingüística sana, (sense preocupar-se per rendes electorals) es pot evitar. A la fi, es tracta d\'un comportament social, som nosaltres els que ho hem d\'evitar.

El parlar viu és una cosa a la que no m\'opose (al contrari) jo parle com m\'han ensenyat. Ara, quan he d\'escriure, intente fer-ho normativament, com en castellà.
Jo no ponuncie la \"h\" i quan cal l\'escric, per això no m\'opose al parlar del poble. Per cert, t\'has mirat el manual de Lacreu, de l\'estàndard oral? Ara, cal subratllar ORAL.

Dius que no explique res de \"Qüestió de noms\" de Fuster, doncs ací tens dues mostres:

\"O Dio, la Chiesa Romana in mani dei catalani!\" exclamaren els italians en veure com aquella tribu de valencians espavilats s\'enfilava al Soli papal i als alts càrrecs de l\'Església. El Mateix Calixt III al·legava el sue propi pontificat -\"Papa catalanus\" es deia- com un signe més, entre altres, d\'un instant gloriósj per a la \"nació catalana\": \"Magna profecto est gloria nationis catalanae diebus nostris...\"
(...)
La paraula \"català\" esdevenia amfibològica : tant podia servir per referir-se al conjunt com per a mencionar una de les parts. Era una ambigüitat prenyada de conseqüencies incòmodes.

He llegit i tinc en casa \"De impura natione\", val a dir que si qüestiona alguns aspectes del fusteranisme, no ho fa en res referit a la unitat lingüística, que aquest llibre en ningun moment posa en dubte. Si vols comentem algun apartat.

Si vols, en altra intervenció podem comentar la situació d\'altres estats, ara crec que ja m\'he allargat massa.

Altra cosa, no val dir \"AIXO ES MENTIRA\" si no dius perquè. I, per favor, no crides.
Perdona el retràs, però vaig curt de temps.
Fins la teua!

Re: correctissim
 

ës digne de felicitar el tó correctissim que has emprat per a la teua discussió, així si. amb els budells a la nevera. gràcies i endavant.