Els mètodes de Gestió de Residus Sòlids Urbans (RSU) alternatius a la incineració de fems són diversos, i tractarien de «atacar la qüestió» en tota la seua complexitat i en els seus diversos nivells, començant pels seus orígens, i partint així de la base que el millor fem és aquella que no arriba a generar-se.

Per tant, el primer escaló de tota gestió de fems sostenibles serà una efectius reducció en origen, mitjançant una adequada llei d'envasos que garantisca (com en els països del Nord d'Europa), bé mitjançant forts des- incentius fiscals i/o per la via punitiva, la responsabilitat del fabricant, forçant-li a:


1) Reduir embalatges i envasos.
2) Reutilitzar els que no es puguen evitar, recolzant l'envàs retornable i penalitzant tot producte «d'usar i tirar».


3) Reciclar per compte del fabricant tot allò que no es puga reutilitzar o, si més no, forçar-li a redissenyar els seus productes per a facilitar el reciclatge posterior



La separació en origen i la matèria orgànica No podem ignorar, no obstant, que la naturalesa «mesclada» dels residus domèstics destrueix molt del seu valor de cara al reciclatge. La matèria orgànica, (42% dels nostres fems), contamina la resta de materials i arruïna les possibilitats reals de reciclatge, fins i tot de bona part dels materials que tirem en contenidors separats (quan no han sigut esbaldits). Per tant, una adequada separació i tractament dels residus orgànics putrescibles, constituiria el component clau d'un sistema sostenible, econòmica i socialment rendible de gestió de residus sòlids urbans. Els residus orgànics són la fracció determinant en qualsevol sistema de reciclatge i són, en si mateixos, el primer i més important material a reciclar i valorar. Per a això, i des que van començar a tancar-se les incineradores d'Amèrica i Europa, i van ser substituïdes pels anomenats «Ecoparcs» (complexos polifuncionals de tractament i reciclatge de RSU), els dos procediments que més s’empren són:





1) La biometanizació per fermentació anaeròbica per a l'obtenció de gas metà.



2) El compostatge per fermentació aeròbia de la matèria orgànica, arreplega separadament en origen, per a l'obtenció d'un abonament orgànic d'alta qualitat ecològica, facilitant i abaratint de pas, el reciclatge de tota la resta del fem.
Encara que ambdós procediments poden «conviure»,és important ressaltar que, una vegada descartats els que s'orienten cap a la incineració,


.
- La biometanizació és menys ambiciosa i «limitada» per quant permet tractar el fem mesclada (encara que no necessàriament), deixant com a residu un 25% de material, que encara que estabilitzat, inodor i inert, caldria abocar, i no es podria aprofitar econòmicament.


- Els sistemes que giren entorn del compostatge requereixen, necessàriament, una arreplega separada, en origen, del fem orgànica, bé mitjançant un cinqué contenidor o, millor encara, mitjançant el anomenat sistema d'arreplega porta a porta que permet aproximar-se a l'ideal d'aprofitament total del fem, acostant-se al «residu zero» allí on s'ha implantat. En tot cas, la qual cosa l'experiència (i la lògica) demostra és que si hi ha quelcom essencialment incompatible amb el reciclatge intensiu, açò és la incineració, per quant els materials que permeten la combustió són precisament aquells que tirem en els contenidors blaus i groc (paper, cartó, envasos, plàstics...) i que la incineradora necessita per a poder funcionar a més de 850é C (ja que la resta del fem no crema...) I per a acabar, la pregunta ingènua